Read Ebook: Llibre D'històries by Casellas Raim N

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 427 lines and 25775 words, and 9 pages

en abandonades d'anys i panys, per natural deixadesa i per por als bandolers que infesten el pa?s. Per un boss? de pa es poden adquirir extensions inacabables de terrer en aquell m?n desconegut, cobert de boscatge inextricable... Jo hi anir?, pare, jo hi anir? a fer-me'ls meus. Amb una dotzena de minyons resoluts que me'n dur? d'aqu?, imposar? respecte als bandolers, aclarir? aquells boscos, i amb la primera pelada que es faci a les sureres, n'hi haur? prou per a pagar les terres que hagi comprat... I el programa es va acomplir al peu de la lletra, i des de fa vint-i-un any s?c mestre i senyor d'una gran part d'aquell immens territori que un llibre em va descobrir!

-?I encara no es pot saber de quin llibre es tracta?- va fer un de la penya, desesperat.

EN MALSANGRO

Aquella matinada, ja havia tocat un quart de cinc, i l'establer no tenia obertes les portes de la quadra. Varen tocar dos quarts... tampoc.

-Potser s'ha adormit, el mala p?cora...- botzinaven enfurismats els carreters.

-Vell del dimoni!- va fer un. -?No vols obrir, com cent banyetes?...

-Malsangro!- va cridar un altre, tot trucant a les portes amb un roc. -Obra, com un llamp de D?u!

Per? en Malsangro no responia un mot ni dava senyals de vida.

Aleshores un dels mossos va enfilar-se per la finestra de la pallissa i d'un bot va ?sser a dintre de la quadra. Al cap d'un moment s'obrien de bat a bat les portes de l'estable i el mosso sortia, exclamant esparverat:

-En Malsangro ?s mort!

-Mort?

-S?, mort... Un cavall l'ha potejat.

Tots els carreters varen entrar corrents a dins, i alli, en un rec?, sota un rastell, varen veure a en Malsangro, est?s pels fems, fred, gla?at, tot brut de boll i tacat de sanc glevada... Un xic m?s enll?, jeia un cavall, amb el ronsal arrossegant per terra...

Tothom va veure de seguida el qu? havia passat all? dins, aquella nit. Un cavall s'havia desfermat... l'establer l'havia volgut fermar altre cop... per? l'animal se li havia girat a cosses... del primer cop l'havia estabornit, i despr?s, com si no n'hagu?s tingut prou, l'havia potejat, fins a deixar-lo sense ?nima.

Tots els carreters contemplaven el cad?ver, entre rumiosos i horroritzats.

A l'?ltim, un va rompre el f?nebre silenci.

-No sabeu el qu? us dic jo? Que... no podia morir d'altra manera el gran Jan-Fume...

-En bona ref? de D?us, que no!- va respondre un altre.

-Ell que matava les b?sties a torments, no ?s molt que hagi mort a les potes d'un cavall.

-?s com una revenja...

-Una mala fi...

-Digueu-ne un c?stic de l'infern...

I per la mem?ria d'aquells homes anava passant el record dels martiris horrorosos que l'establer feia passar als animals, com un botx? que es divert?s amb els dolors de les v?ctimes. No ?s que aquells homes no fossin peguissers i ?dhuc ferotges i desanimats, si convenia... per? no tant, mal llamp! aix? no! com aquella fera sense entranyes.

Per un no res ja el ten?au amb la vara enlaire, com si una vespa l'hav?s picat, renegant com un mal esperit. I ara agafava un cavall i li pegava als nassos, fins a fer-li rajar sang, i ara li garrotejava el genoll fins a trencar-lo de cames. Altres vegades els martiritzava tranquil?lament, a sangs fredes, amb una crueltat d'home pacient.

-Jo- va dir un del rotllo, un cop el vaig veure com a una euga li ficava una vara a les orelles, burxant-la i fent-la patir...

-Jo- va replicar un altre, -un dia el vaig atrapar quan a un cavall li omplia de sorra els ulls.

-Doncs, aix?... ben fort!

-Doncs, aix?... que es damni per mala ?nima!

-No podia fer altra fi...

Per? aleshores va sortir un vellet del rotllo i amb cara de pietat va dir:

-Minyons... potser no dir?au el qu? dieu, si sab?ssiu la hist?ria d'aquest home. Potser fins li tindr?au compassi? i tot, si conegu?ssiu les desgr?cies que li han passades. Jo l'he conegut de jove, de bordeg?s gaireb?... Tot just sortia de la Santa Casa... perqu? el pobre era bord, era bordet... Pujava tot flac, tot malalt?s... i com era tan d?cil, tan benigne, en el ve?nat del Poblet, feia ll?stima a tothom... De tanta ll?stima, li varen ensenyar de menar carro, a llavors de les obres del Bogatell. El xicot es va fer... es va reviscolar... es va fer home... Al cap d'anys, fins va enamorar-se d'una mossa del camp de l'Arpa i s'hi va casar. Aquell home ja no volia m?s ventura i es tenia per m?s ditx?s que un rei... Quan va veure prenyada a la seva dona, no hi va cabre d'alegria. Jo me'n recordo com si fos ahir... Aleshores traball?vem a les muralles de Sant Pere, que les estaven enderrocant. Ella, prenyada fins a les dents, venia cada migdia a dur-li el dinar. Tots dos s'asseien a l'ombra d'un arbre, al peu del carro, i vinga mirar-se embadocats, com si mai s'haguessin vist. Per?... veu's aqu? que un migdia, quan m?s distrets estaven contemplant-se, el cavall que menava ell, picat per mosques o no s? per qu?, al?a de sobte les potes i venta cossa a la dona al mig del ventre... La dona cau estirada, sense donar senyals de vida... Hi correm tots, la posem sobre un baiard i la traginem corrents a casa seva...

-I va morir?- preguntaven els carreters.

-Va morir. Va morir ella... va morir la criatura que duia a les entranyes... i des d'aquell punt, el seu home va semblar que es tornava boig... i aix? que veia un cavall, com si veg?s el mal esperit.

Tots els carreters varen restar pensatius contemplant el cad?ver de l'establer.

FESTA DE RAMS O EL BOSC SE N'ENTRA A L'ESGLESIA

Era a vig?lies de Setmana Santa. I fos que ja es sent?s l'ambient m?stic que s'anava acostant amb lentitud adolorida o fos que deman?s meditacions llunyanes l'?nima somniosa dels circumstants, el fet ?s que en aquell cenacle de poetes es commemoraven els infant?vols records que un dia havia deixat incisos en l'esperit, la cerim?nia de l'Esgl?sia.

Un dels poetes va dir:

Abans que el dia parpellag?s, ja ens hav?em llevat frisosos, plens d'una ?nsia viva que ens privava de dormir. Diumenge de Rams! Diumenge de Rams! Tota la nit hav?em somniat amb aquelles branques de llorer florit que hav?em vist tallar a l'hort, a la vig?lia; tota la nit ens havien passat davant dels ulls, fent rever?ncies, les vincladisses palmes d'or que venien de tan lluny, emigrades dels pa?sos riolers on neix el sol.

El goig no ens cabia dintre l'?nima mentre ens abillaven per a la festa, la festa nostra! ?la festa dels infants! Xarrotej?vem com ocells a la verdissa, tresc?vem ajogassats com cabridets a la prada... fins que una veu amiga, manyaga i severa alhora, venia a temperar nostra alegria.

L'?via, la bona ?via, que tantes coses sabia de les cerim?nies de l'Esgl?sia i dels misteris de la Passi?, ens deia aquests mots, que semblaven d'Evangeli:

-La festa dels Rams ?s diada d'alegria i ?s vig?lia de dolor. Per aix? els capellans porten avui capes morades: per a designar que el goig durar? poc i que prompte vindran les tribulacions i les tristeses. I la paraula santa apaivagava nostres brogits i crid?ries. Esdeven?em seriosos i compungits, com transfigurats de sobte per la revelaci? de la divina trag?dia. Agaf?vem rams i palmes amb recolliment i unci?, com qui es disposa a exercir un ministeri sagrat, per damunt dels oficis de la terra. Erem portants dels llorers amb qu? per darrera vegada es devia glorificar el Crist, abans de morir per l'home... i sent?em sobre nosaltres tot el pes solemnial d'aquella missi? lit?rgica. Per aix?, al sortir al carrer amb les palmes a la m?, an?vem enlairats, radiants, gloriosos, com si vol?ssim arran de terra, sense tocar les lloses amb els peus. Per aix? pren?em impensadament belles actituds ser?fiques, com les dels arc?ngels que van i v?nen pels retaules, incensant la gl?ria del Senyor o oferint a l'Alt?ssim atributs de son poder infinit.

Avisades pels nostres cants, compareixien altres colles de nins, tamb? prove?ts de llors i palmes, i aquella enramada, que de bon principi no era m?s que un verger petit, esdevenia de prompte gran floresta, i quan venien m?s infants amb m?s llorers i palmons, la floresta creixia, es multiplicava, fins a convertir-se en bosc immens. Un bosc immens, bellugad?s i remor?s, ple de xiscles i rialles, com assotat per tempestats d'alegria; un bosc immens que fremia amb extremituds de joia; un bosc immens que caminava tot sol cap a l'Esgl?sia, cap a l'Esgl?sia...

L'Esgl?sia es veia de lluny, gaia, somrient, id?l?lica, il?luminada de ple a ple per la claror matinal de primavera. Aquells murs, que a l'hivern semblaven tristos, ara somreien, acariciats per la llum; aquell cloquer tan r?nec, que s'al?ava negre com una amena?a, ara s'enlairava llumin?s, escala per anar a la gl?ria; aquells carreus tan molsosos, ara llu?en daurats pel sol. Solament al mig del frontis es destacava la portalada del santuari, negra, insondable, fonda, com la boca del Misteri.

Per? l'acte m?s solemne, m?s imposant, era quan venia el moment de la benedicci?. Semblava que tota la selva bellugadissa sent?s m?stiques esgarrifances, aix? que el sacerdot al?ava el bra?. Els rams de llorer acotaven les testes de fullaraca, les palmes vincladisses feien acataments i rever?ncies... despr?s, tot el bosc en pes, s'agenollava, postrat, en adoraci?.

Aleshores, per damunt de l'esp?s brancatge es veia surar la m? blanca del sacerdot fent aspergis tres vegades... Despr?s, el bosc es tornava a aixecar en l'aire... i emprenia la marxa la profess?.

I les portes s'obrien de bat a bat, i la muni? entrava a dins, i semblava que tot el temple, suara tan trist i fosc, s'anim?s i s'aclar?s de sobte amb la pres?ncia de les palmes daurades i dels llorers florits, que encara venien amarats de llum de fora... En un tancar i obrir d'ulls, l'esgl?sia silenciosa i negra esdevenia plena de crid?ria i d'alegria... Per?, al contemplar els altars amb els retaules coberts, sense llums i sense imatges, tornaven a venir a la mem?ria les tr?giques paraules: <>.

I davant de la tremenda profecia, fins semblava que, adavantant-se al dia del Gran Dolor, el bosc de rams ja comenc?s a assecar-se i que els llorers es marcissin en mans dels nins i que les palmes es vinclessin, com ferides per un suprem desmai...

PULCHRUM AUT APTUM

El dia que va decidir-se a pendre part en les oposicions que, per a la pensi? de l'Escultura a Roma, anaven a celebrar-se, el deseixit alumne en Joan Desp? ja tenia pensat el qu? faria quan li toqu?s el torn dels exercicis pr?ctics. Esbossaria una estatueta de xicot jove, d'adolescent o... d'efebe, com li semblava haver-ne sentit a dir, una ocasi?, al vell catedr?tic d'Hist?ria i Teoria de l'Art. S?, aix? seria: un efebe. I per a donar a l'escultura ideada quelcom de significat i, al propi temps, el regust cl?ssic que demanava el programa, coronaria la imatge nua amb un cerclell de flors, i a la m? dreta, graciosament al?ada, li posaria un ti?, flamera o diga-li atxa. S?, s?. Estaria molt b?. El seu prop?sit era que tot plegat, figura de efebe i atributs, vingu?s a representar una esp?cie d'Himeneus, per l'estil del que havia vist gravat en una l?mina que va c?rrer, reprodu?da per les il?lustracions, quan el casori de l'ex-princesa d'Ast?ries.

Era una resoluci? presa, i no calia insistir-hi. Aix? ho havia pensat i aix? ho faria. Anem a dir que, abans de determinar-se, ja havia anat l'alumne a consultar el tema amb l'home acien?at, encara que humil, en el qual tenia dipositada la confian?a per a aquests negocis transcendentals. En casos com els presents, el seu conseller, o diguem-ne director de consci?ncia art?stica, era el porter vell de l'Escola, el qual, amb tot i no posse?r el m?s m?nim t?tol acad?mic, havia sempre demostrat molt seny a causa de la gran pr?ctica en altes q?estions est?tiques. Sense voler mortificar a cap dels mestres envellits en el professorat de les Arts Belles, podia ben assegurar-se que ell, el porter, en aquell cr?tic moment, era el qui sabia m?s Teoria dins l'Escola, encara que gran part de la ci?ncia, o potser tota, li vingu?s del molt que havia vist o sentit a dir, feinejant per les depend?ncies de la casa, durant una llarga vida consagrada al seu servei.

Sobretot les lli?ons orals, ?ah, les lli?ons orals!, constitu?en la seva gran preocupaci?. L'una darrera l'altra, passava les fredes vetlles d'hivern a l'aula de Teoria i Hist?ria, que era, per cert, un dels indrets m?s arrecerats i calentons de l'Escola. Mig adormint-se alguns cops o escoltant, generalment, els conceptes inspirats de tres generacions de mestres, all?, modestament ocult en un rec?, darrera les cortines de la porta, havia sentit transc?rrer les hores m?s dolces de la vida. I, naturalment, a c?pia d'assistir a tals ensenyances, pel com? poc concurregudes, no t? res d'estrany que s'hagu?s arribat a fer un cabdal de coneixements m?s que apreciable. D'aix? devia provenir el motiu que li varen posar els xicots. Ell es deia senzillament Miquel Mans, per? els tarambanes dels alumnes, prescindint d'accents i de respectes, l'anomenaven en Winckelmann, com si volguessin c?micament ponderar la seva capacitat esteticista.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet