Read Ebook: Llibre D'històries by Casellas Raim N

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 427 lines and 25775 words, and 9 pages

Sobretot les lli?ons orals, ?ah, les lli?ons orals!, constitu?en la seva gran preocupaci?. L'una darrera l'altra, passava les fredes vetlles d'hivern a l'aula de Teoria i Hist?ria, que era, per cert, un dels indrets m?s arrecerats i calentons de l'Escola. Mig adormint-se alguns cops o escoltant, generalment, els conceptes inspirats de tres generacions de mestres, all?, modestament ocult en un rec?, darrera les cortines de la porta, havia sentit transc?rrer les hores m?s dolces de la vida. I, naturalment, a c?pia d'assistir a tals ensenyances, pel com? poc concurregudes, no t? res d'estrany que s'hagu?s arribat a fer un cabdal de coneixements m?s que apreciable. D'aix? devia provenir el motiu que li varen posar els xicots. Ell es deia senzillament Miquel Mans, per? els tarambanes dels alumnes, prescindint d'accents i de respectes, l'anomenaven en Winckelmann, com si volguessin c?micament ponderar la seva capacitat esteticista.

Aix? ?s que, una setmana abans de comen?ar els exercicis, en Joan Desp? va fer un croquis de la ideada imatge en mig full de paper d'Ingres i la va anar a ensenyar al porter.

-?Qu? us en sembla, Miquel, d'aquest ninot per a les oposicions de Roma?

-Em sembla que m'agradar?...

-Es a dir que ho trobeu b??

Davant d'aquell axioma un xic esp?s, el futur opositor va esdevenir pensatiu. Probablement no comprenia tota la profunditat del principi est?tic que el porter havia deixat anar com la cosa m?s t?nue d'aquest m?n. El qu? va entendre a la perfecci? era que amb el seu projecte no anava desencaminat, sobretot si sabia treure'n el partit que calia.

I en aquestes i en les altres, varen venir els dies de les ansiades oposicions. Al arribar el moment dels exercicis pr?ctics, en Joan Desp? es sentia extremadament encoratjat. ?I aix? que l'exercici oral no havia anat massa llat?, i m?s aviat hi havia hagut entrebancades que altra cosa! Perqu?, tot el que el novell estatuaire era expedit en pr?ctiques d'ofici, resultava negat en disquisicions te?riques. ?Ah, si el porter hagu?s pogut respondre en el seu lloc, quan el tribunal va preguntar-li la difer?ncia entre lo bell i lo sublim! ?I aquella definici? dels l?mits de l'escultura? Una cosa tan senzilla! Ell, s?, que s'hi hauria lluit en les respostes, en lloc de patollejar mil incongru?ncies, com havien desgraciadament fet, no sols el seu consultant, sin? els dem?s opositors del rengle.

Per? amb tot i la mala lletra feta en les q?estions de teoria, en Joan Desp? no s'acoquinava pas, perqu?, tant en la c?pia de l'antic com en el tema d'hist?ria b?blica, ja havia comen?at a donar proves de que en el rengl? de plasticismes sabia tocar totes les tecles. I quan es va veure tancat, dins la saleta, sense altra companyia que el model i dem?s el bloc de fang que havia de transformar en figura d'Himeneus, va posar mans a l'obra amb un delit de que potser cap m?s altre s'hauria sentit capa?.

Primer, amb trossos de passam? de ferro i can? de plom va muntar l'armadura de l'est?tua aqu?, les cames; damunt, el dors; a dalt, la testa; ara, el bra? esquerre, penjant amb actitud agraciada; ara, el dret com si enlair?s la flamera del foc epital?mic. Despr?s va arribar l'hora de revestir la carcassa amb grapats de fang... i amb tanta de fuga es va empendre l'home aquelles primeres operacions, que, quan a l'hora de dinar va compar?ixer el porter per a obrir i tancar la porta al concursant, ja quasi s'endevinava l'actitud de l'est?tua venidora.

-Sobretot- va dogmatitzar en Miquel, -que el gest sia estatuari, ?s a dir, permanent, eternal dins de lo imm?bil... Tant s'ha de fugir de la manca d'expressi? com de l'exc?s.

I sobre aquesta sent?ncia la porta de la saleta es va tomar a tancar. Al segon dia la figura va anar prenent major plenitud de forma. Al tercer dia encara m?s. Quan, l'endem? al migdia, va entrar el dogm?tic porter, va dir-li el jove estatuaire :

-Quin efecte us fa, Miquel?

I en Miquel, en Miquel Mans, o Winckelmann per mal nom, es va treure les ulleres com en les hores de gran consulta, i, despr?s d'una estona de contemplaci?, va fer aix?:

-Vida i expressi?, ja en t?; per? encara sent el model... Idealitzi tant com pugui.

I el xicot s'hi va posar altra vegada amb redoblat ardiment. I al cap de tres hores de bregar-hi, li semblava tenir al davant l'aparici? del propi somni. Era ben b? l'adolesc?ncia agraciada, de qu? parlava el porter; era ben b? l'incentiu d'amor joven?vol a punt d'encendre el foc en el pit dels amants esposos. Perqu?, no solament resultava de significaci? l'efebe, sin? els atributs, l'acci?, la manera de brandar la flama...

-?Quina sorpresa tindr? el porter quan ho vegi!- murmurava en Joan Desp?, esperant amb impaci?ncia que arrib?s l'hora d'ensenyar-li el seu enginy.

Al caure la primera batallada de migdia, el porter-esteticista ja era all?.

-Mireu!- va fer lac?nicament l'opositor, signant amb triomfal actitud l'est?tua encesa. -Mireu!

Per?, infortuni d'infortunis! en Winckelmann, en comptes d'admirar-se, va donar mostra de la m?s extrema indignaci?.

-Per?, qu? ha fet, desgraciat?- va prorrompre, posant-se la m? al rostre, com per a no veure el sacrilegi horrible que li venia a ferir els ulls.

-No s? pas de qu? se les haveu...- va respondre, mig torbat, en Joan Desp?. -?Qu? us sembla que no he fet b? d'encendre dalt la flamera una flama de deb??

-Qu? ha d'haver fet b?, sant cristi?! ?Qu? no ho veu que amb aix? ha desvirtuat tota l'obra de bellesa?

-No s? per que...?

-Perqu? ha tret a l'est?tua la condici? d'inutilitat... ?Vost? no sap que la bellesa ?s in?til?

-Em sembla haver-ho sentit a dir.

-Est? clar! ?s un dels seus car?cters espec?fics. I com amb aquest metxero llumin?s que hi ha afegit, la figura pot fer servei, pot ?sser ?til, verbigr?cia, per il?luminar una cambra o un vest?bul, veliaqu? que vost? mateix rebaixa de categoria l'obra bella, fent-la descendir a obra d'art aplicat. Les oposicions d'ara, de qu? s?n? D'estatu?ria pura o d'estatu?ria aplicada?

-D'estatu?ria pura.

-Doncs, vost?, al posar a la imatge aquesta flama viva, aut?ntica, ha fet una est?tua d'art decoratiu, d'art industrial...

-Home... aquesta s? que ?s bona!

-No hi ha m?s. Tots els textes hi convenen...

-S?, per? semblants difer?ncies solament les veieu v?s i els catedr?tics d'Est?tica. Els dem?s mortals no es paren a distingir-ho.

-Qu? diu? No es coneix pas poc! Si l'obra d'art ?s de bellesa pura, el plaer que proporciona ?s un plaer desinteressat, i si l'obra ?s art d'aplicaci?, el plaer est?tic que produeix sempre es barreja amb el goig d'inferiors interessos. I aqu?, en l'est?tua de vost?, tal com ara l'ha deixada, aquest inter?s intr?nsec, inferior, relatiu i secundari ve a ?sser l'il?luminaci?...

-S? que he fet un pa com unes h?sties! I no hi trobeu cap remei?

-Tot es podr? arranjar encara.

-Digueu el que tinc de fer.

-Miri... La primera cosa ?s obstruir el pas que condueix el fluid de la tuberia fins arribar a la flamera... La segona, modelar en fang una flama i posar-la en lloc de la de gas.

I mentre l'escultor obe?a els consells savis del porter, aquest exclamava amb joia:

-Aix? ?s aix?. Eliminant de l'est?tua tota possibilitat de baix servei, vost? li restitueix la seva ?nica i essencial finalitat, que ?s la Bellesa.

HONRADESA LITERARIA O UNA V?CTIMA DEL NATURALISME MILITANT.

Per?, d'aix? a assegurar, com ho havia fet el secretari, que en aquella obra de sinceritat art?stica, d'honradesa liter?ria, hi havia en Dordal trobat la causa de la seva mort, hi anava qualque dist?ncia.

Res de dram?tic ni d'heroic s'havia revel?lat mai en l'exist?ncia, m?s aviat llisa que accidentada, de l'il?lustre literat. I pel que toca a la malaltia precursora del desastre, podia ?sser per lo destructora i r?pida, tot l'espaventable que es volgu?s, tractant-se, sobretot, d'un xicot jove, vingut del camp, robust i ?gil, per? s'ha de convenir en qu? res tenia d'?pica. Una consumpci?, un deca?ment, una fadiga, un panteig varen ?sser els senyals de l'afecci? que en pocs mesos el va dur a la sepultura.

?Qu? havia, doncs, sobrevingut de terrible en l'exist?ncia d'en Dordal, per deixar-lo abatut per terra, igual que deixa retuda el llamp a l'alzina centen?ria? ?Era l'enyoran?a del terrer nadiu? ?Era incompatibilitat del camperol amb l'atmosfera de la ciutat, com havia donat a entendre, en la seva rom?ntica poesia, el trobador Mag? Graupera:

Al sentir-se transplantat de la muntanya a la plana, s'ha marcit com flor boscana, a l'aire impur de ciutat...?

Mes no deuria ?sser pas aix? perqu? aleshores, m?s que v?ctima del realisme i del document, hauria mort v?ctima d'un canvi de clima vulgar?ssim a qu? qualsevol est? exposat. No. Les paraules enunciades en el paneg?ric denotaven una cosa molt m?s grossa, una perip?cia m?s granada. I com que el panegirista era dels que dominen el mot, no es podia suposar que hagu?s dit una cosa per una altra.

Per ?o ?s que, un cop finida la cerim?nia, els m?s significats dels circumstants varen acostar-se a l'orador, a fi i efecte d'interrogar-lo sobre la intimitat de vida que entranyessin unes paraules que tanta expectaci? havien promogut entre l'auditori. El Secretari, literat naturalista i un dels m?s decidits campions del document viu i l'observaci? directa, no es podia pas pendre per home d'aquests vers?tils que diuen les coses a la babal?. I com, dem?s de persona molt formal pel seu credo literari, era amic ?ntim del difunt, a voltes el seu col?laborador i en certa manera el seu deixeble, el que ell digu?s sobre en Dordal havia de passar a la categoria d'axiom?tic.

Aix? ?s que, al veure's objecte de la curiositat general, va contestar el Secretari:

Els assistents varen fer que s? amb el cap. Tots semblaven estar conformes, tots, menys un jovincel novo-idealista, que en veu baixa murmurava:

-Si en aix? de documents humans pogu?s establir-se la distinci? entre sexes, jo diria que, m?s aviat que v?ctima d'un document hum?, en Dordal va ?sser-ho d'un document femen?...

LA M? DEL MISTERI

-Singular?ssim!...- deia, meditatiu, un de la banda.

-Enigm?tic!- chorejaven molts.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet